AEDIS, colabora en el proyecto KONECTAD@S
18/05/2021

En la gran majoria de casos, les entitats d’inserció social i laboral, com Aura Fundació, són l’eina més potent per promoure la prevenció i acompanyar en el procés de denúncia.

Una dona amb Síndrome de Down passeja pel carrer i està plovent. Aprofitant la situació,  un home la convida a aixoplugar-se de la pluja al seu cotxe i decideix començar a fer-li tocaments sense el seu permís. La deixa en pau. Espantada i sense rumb, ella truca la seva persona de màxima confiança: el número és el de Glòria Canals, presidenta d’Aura Fundació.

“La vaig acompanyar a la ginecòloga, ho recordo perfectament. Per sort, el tant per cent que jo conec és molt baix, però l’abús sexual, la violència de gènere cap a dones amb discapacitat intel·lectual també existeix, clar”, explica Canals. Aura Fundació existeix des de fa trenta-dos anys i es dedica a la inclusió social i laboral de persones amb discapacitat intel·lectual, des de la metodologia del suport i el reforç de l’autonomia.

“Ni tan sols reconeixen que són víctimes de delicte”

Amb els anys d’experiència, Judith Avellaneda, caporal de la Unitat d’Atenció a la Dona, assegura que “la majoria de les dones amb discapacitat intel·lectual venen acompanyades d’alguna entitat que acaba fent de pont, de traductors entre elles i nosaltres. Ells són els experts”, explica Avellaneda. “El que ens trobem és que, si a una dona ja li costa veure que està patint violència masclista, en el cas d’una dona que tingui alguna discapacitat intel·lectual aquest fet encara s’agreuja molt més”, afirma l’agent del cos policial.

Per això, asseguren tant la presidenta d’AURA com Avellaneda, el que cal fer és formacions  i prevenció, ja que sovint “ni tan sols reconeixen que són víctimes de delicte”. Les dades, però, són preocupants. Segons l’enquesta de violència masclista a Catalunya del 2016, al llarg de tota la vida, el 58% de dones amb discapacitat superior al 33% a Catalunya han patit violència masclista.

En aquesta línia, entitats com Aura Fundació, Down Catalunya, o Fundació Catalònia estan engegant projectes per trencar el tabú de la sexualitat i aclarir conceptes. Un exemple és la guia de lectura fàcil ‘No és No’ i la Unitat d’Atenció a la Víctima amb Discapacitat Intel·lectual a Catalunya, que ofereix a les víctimes una valoració dels casos, assessorament jurídic i acompanyament en el procés policial i judicial. La unitat compta amb la figura del ‘facilitador’, que fa de traductor de l’individu amb discapacitat intel·lectual i el prepara emocionalment. Segons les seves dades, els últims deu anys han intervingut en 1036 casos.

Doble discriminació social

Quan la violència masclista s’aplica en dones amb discapacitat intel·lectual ens trobem davant d’una situació amb un doble biaix discriminatori; per una banda, el fet de ser dona les col·loca directament en objectiu de violència masclista i per l’altra, el fet de tenir menys recursos i habilitats intel·lectuals per defensar-se davant d’una agressió i, sobretot, reconèixer-la.

Com indica Chus Rodríguez, membre de la Secció de Dones, Gèneres i Diversitat del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, “existeix una doble vulnerabilitat i es tracta d’una perspectiva, una mirada, que encara no ha començat a abordar-se”. La psicòloga afegeix que en alguns casos particulars, com una dona amb alguna addicció, sí que hi ha un camí especialitzat darrere per tractar-ho, però “per què amb la discapacitat intel·lectual no?”, es pregunta.

Rodríguez treballa a la Xarxa Pública d’Atenció a la Dona i reconeix que no existeixen programes específics de prevenció ni moltes campanyes perquè elles facin el pas de denunciar. “Cal aterrar en els seus espais de confiança, ensenyar els professionals un protocol i fer més formacions des de les entitats on són ateses des de petites”.

“Es tracta d’una perspectiva, una mirada, que encara no ha començat a abordar-se”

Aquesta vulnerabilitat entra en relació directa amb la sobreexposició de les persones amb discapacitat intel·lectual. Judith Avellaneda, caporal de la Unitat d’Atenció a la Dona relata que, des de petites, estan acostumades a anar d’unes mans a unes altres per ser cuidades, a més d’un sentiment que se’ls desperta d’acontentar i complaure els seus cuidadors.

D’altra banda, també s’ha de tenir en compte que l’empoderament de moltes dones amb discapacitat intel·lectual es veu impossibilitat per la gran dependència econòmica cap als seus familiars o persones cuidadores. Per això, entitats com Aura Fundació, promouen la formació i els contractes en empreses ordinàries.

 Viure en un entorn difícil i inadaptat

 Englobar totes les víctimes de discapacitat intel·lectual en un mateix sac és un error, perquè no totes tenen el mateix grau de discapacitat. Hi ha molta heterogeneïtat, tot i que segueixen un patró lligat a la seva condició neuropsicològica. “Tenen menys capacitat de raonar, de prendre decisions, de dir ‘no’”, explica Roser Fernández, neuropsicòloga d’Aura Fundació.

La discapacitat intel·lectual implica una sèrie de limitacions en les habilitats que la persona té de cara a la seva vida quotidiana. Això no obstant, poden aprendre a respondre amb l’entorn que, sovint, els és inadaptat. “Necessiten suport des de petits, simular situacions hostils perquè sàpiguen com actuar”, diu Fernández. Per tant, si aconseguim un entorn més fàcil i accessible, les persones amb discapacitat intel·lectual desenvoluparan més eines per prevenir i combatre la violència de gènere en tots els seus vessants. Aquesta xacra social també depèn de les persones sense discapacitat intel·lectual.

Comentaris desactivats

Col·labora
Català